Carme Forcadell vindrà el dia 20 de febrer a Vilanova: La xerrada-debat serà a les 9 del vespre a la sala d'actes de l'Ajuntament.Carme Forcadell: Periodista i responsable de comunicació de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)
Carme Forcadell és llicenciada en Filosofia I en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona I Màster en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. Ha treballat de funcionària del Departament d’Educació des del 1985, coordinadora de normalització lingüística del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d'Educació des del 1992 i des del 2004 assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat material didàctic i llibres de llengua i literatura, així com un diccionari. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrivint sobre planificació lingüística, llengua, identitat. Col·labora des de fa molts anys en diverses entitats, ha estat fundadora de l’Associació per la Llengua de Sabadell, és membre de la junta directiva d’Òmnium de Sabadell, membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la llengua, membre de la Comissió de la Dignitat i sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir, d'on integra la comissió de comunicació. Pel que fa a política és militant d’Esquerra des del 1999. Les opinions que expressa en aquesta entrevista també les podeu llegir regularment al seu bloc a la xarxa.
Carme Forcadell és llicenciada en Filosofia I en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona I Màster en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. Ha treballat de funcionària del Departament d’Educació des del 1985, coordinadora de normalització lingüística del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d'Educació des del 1992 i des del 2004 assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat material didàctic i llibres de llengua i literatura, així com un diccionari. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrivint sobre planificació lingüística, llengua, identitat. Col·labora des de fa molts anys en diverses entitats, ha estat fundadora de l’Associació per la Llengua de Sabadell, és membre de la junta directiva d’Òmnium de Sabadell, membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la llengua, membre de la Comissió de la Dignitat i sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir, d'on integra la comissió de comunicació. Pel que fa a política és militant d’Esquerra des del 1999. Les opinions que expressa en aquesta entrevista també les podeu llegir regularment al seu bloc a la xarxa.
Expliqui'ns què és la PDD, qui l'integra i com s'estructura socialment:
La Plataforma Pel Dret de Decidir és una Plataforma formada per entitats i persones que treballen per la defensa i el foment del Dret a Decidir dels pobles i nacions sense estat i, en especial, en el cas del Països Catalans. En aquesta línia promou activitats i actuacions en favor del Dret de decidir.
Tothom que vol treballar o col·labora amb la PDD ho pot fer a través d'una entitat sòcia o a nivell individual si no pertany a cap entitat. Estem estructurats en comissions de treball i en nuclis territorials i també tenim molts voluntaris i voluntàries repartits pel territori, sense aquestes persones la PDD no podria fer la seva feina, crec que cal agrair-los la feina i el suport.
Per què hi va haver tant de soroll fa uns dies arran de l'assemblea de la PDD?
Els estatuts de la PDD, que es van aprovar fa un any més o menys, estableixen que per tenir dret a votació cal tenir un any d'antiguitat com a soci, amb la qual cosa hi havia entitats i persones sòcies, que havien treballat amb la PDD, però que no podien votar perquè no tenien l'any d'antiguitat. Per això el dia 29 de març es va fer una assemblea per modificar i rebaixar el termini d'antiguitat per poder votar, aquesta modificació es va provar per unanimitat.
Quines són les fonts de finançament de l'entitat?
La PDD està formada, com he dit, per entitats i associacions i per persones a títol individual que paguen una quota o aportació per fer campanyes i actuacions. No tenim cap subvenció de cap institució pública. Per això és important per a la PDD tenir moltes entitats adherides i persones sòcies, també és important fer campanyes i actes que es puguin autofinançar.
Com són les relacions amb altres entitats com ara Sobirania i Progrés (SiP).
Fins ara han fet diverses accions conjuntes. Anem camí d'una possible fusió?Sobirania i Progrés és una entitat sòcia de la PDD, en aquests moments estem fent conjuntament la campanya de recollida de signatures pel Dret de Decidir. És una entitat amb la qual compartim objectius i, per tant, hi treballem de gust i hi treballarem en el futur, però SIP és una associació formada per socis i sòcies individuals no per entitats. Crec que està bé que hi hagi associacions diferents i que puguem compartim objectius, però no crec que es prevegi cap fusió.Una de les darreres accions conjuntes va ser precisament la recollida de signatures durant els comicis espanyols, que va acabar amb una gran quantitat de taules tancades.
Com és que la llei es va aplicar diferent segons el territori? Quins van ser els resultats de la recollida?
Precisament en aquesta diferent aplicació d'una mateixa llei segons el territori es demostra l'arbitrarietat de la justícia espanyola, perquè l'objectiu era impedir la recollida de signatures pel Dret de Decidir i qualsevol excusa era bona. A Girona, per exemple, va anar força bé perquè no hi va haver entrebancs, en canvi a les Terres de l' Ebre, on la guàrdia civil va tancar la majoria de taules, va anar malament, a Barcelona va anar bé en alguns indrets i malament en altres, depenent de l'actuació policial. Va ser una recollida desigual, crec que podem parlar d'unes 15 mil signatures recollides.Ara s'ha anunciant que la PDD farà una nova acció per Sant Jordi.
Ens en pot donar alguns detalls?
Per Sant Jordi volem continuar aquesta recollida de signatures, que es va veure dificultada per les actuacions de la policia, perquè va deixar molts voluntaris i voluntàries sense poder recollir el que s'havien proposat. Es tracta, doncs, d'acabar aquesta actuació i d'acabar tot el material previst per al dia 9 de març. De fet es seguirà el mateix procediment, sortir al carrer i recollir signatures i vendre mocadors amb el logotip de la PDD, aprofitant que el dia de Sant Jordi hi ha moltes persones que surten al carrer a comprar llibre i roses o a passejar.
Quin és el futur de la PDD?
Ajudarà a aconseguir que els catalans acabem tenint el dret de decidir? Podem ser optimistes?Crec que la PDD ha de continuar treballant perquè cada cop hi ha més persones que són sobiranistes, ja sigui per motius econòmics, socials, polítics o personals. Considero que la PDD ha d'emparar i aglutinar totes aquestes persones que poden tenir diferents sensibilitats polítiques, però que comparteixen que Catalunya ha de poder decidir sobre les coses que l'afecten. Crec que si els catalans i catalanes ho volem s'aconseguirà, perquè les lleis es poden canviar, les lleis han d'estar al servei de les persones i no al contrari. En aquest sentit sóc optimista.
És compatible ser portaveu de campanyes de la PDD i ser militant d'Esquerra a la vegada? Formo part de la comissió de comunicació de la PDD i com a tal he actuat de portaveu per als actes del 9 de març. Quan una persona o una entitat es fa sòcia de la PDD o hi vol col·laborar no se li pregunta quines són les seves preferències polítiques ni personals, l'únic que cal és que comparteixi els objectius de la PDD i que treballi amb il·lusió.
Enllaços interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada